Mon cor estima una rosa
més maca que un estel
i més dolça que la mel
Rosa d'octubre,
rosa nova i bruna
que en el cel no s'esborra ni s'esborrona
Cor afligit per un amor no fingit
amb qui amb mi mai està trist.
Rosa t'estimo,
t'estimo com l'aigua estima al mar
i com l'home estima el més enllà.
Mon cor s'inarma al veure't estar
i gaudir de vós mai és massa tard.
En el pas del temps la rosa va canviant,
però en el record sempre predurarà,
perquè l'oblid mai existirà.
I el temps va passant,
però l'amor sempre viurà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario